Marxo, estimada
Prometo escriure
He escrit a aquell tronc
El teu nom dins un cor
Marxo estimada
Ja anyoro els teus llavis
Somio el moment
Quan et torno a abraçar
A una llar
Sense pors
Plena de llibertat
Vaig a lluitar
Per els vells camps de casa
Els camps que ens han cuidat
Vaig a lluitar
Per els vells camps que sempre
Amb puresa ens han criat
I la vida ens han donat
Al meu poble el meu origen
Aquest camp, la meva llar
Reso sabent
Que aquests camps que mʼestimo
Potser dema veuran
Tota la sang dels del nort
Queʼls tenyeixen
Pagaran tot el que han fet
Les mentides i els enganys
Fins que els pobles de Giorgia
Tenguin pau
i plens de gloria
Cridin fort pels carrers fent saber
Queʼls vells camps ja son seus
